HISTÒRIA DE LA EMPRESA

Acertec neix en el any 2004, a Bagà, una població situada el nord de Barcelona. La seva creació sorgeix amb la intenció de respondre un ampli ventall de necessitats de diferents clients, com treballs amb acer,forja artística o alumini.

El creixement de Acertec ha estat notable. Oferint un servei cada vegada més especialitzat en els sectors els que dedica la seva formació i experiència,continua ampliant la seva infraestructura per seguir evolucionant. 

HISTÒRIA DE LA FORJA A LA VILA DE BAGÀ 

Per explorar conjuntament la Fraga de Bagà i la Farga de Grau de Capdevànol, hi havia: Joan Perramon,qui hi aportà la major quntitat del capital inicial i que la Fraga es limitava a custodiar els fons econòmics de la societat; Josep Pi, que era el foguer; i Ramon Casanova i Danés, qui era l'administrador.

Els fragaires d'amdós torns restaven sota les ordres de l'administrador, càrrec equivalent a l'actual director gerent d'una empresa. L'administrador estava obligat a prendre raó diàriament de tot el ferro elaborat. alhora que portava la comptabilitat del negoci i de la caixa. Era l'encarregat de l'administració comercial i econòmica.

La part tècnica de la farga anava a càrrec del foguer: construcció i reparació del forn i de la tovera. Era el responsable de la qualitat dels productes eleborats.

Els obrers de la farga descansaven un dia a la setmana (diumenge); però, la mateixa nit de diumenge, l'escolà i el seu ajudant s'encarregaven d'encendre el forn.Començaven l'operació escalfant el forn amb carbó encès; després, posaven trossos grossos de carbó al fons, per facilitar el pas de l'aire, i l'omplien fins a l'altura de la tovera. 

El picamena s'encarregava d'escalfar, fora de la farga,la mena,per tal de deshidratar-la i donar, així,porositat al material que el picamena després disgregava fàcilment a cops de martell, amb la qual cosa era facilitada la reducció en el forn de la farga. Una veguada trossejada la mena fins a arribar a obtenir superfícies d'uns 5cm2, era garbellada per treure'n la terra. 

El maller i el seu ajudant feien funcionar el mall i forjaven el masser i el ferro buidat. 

Un altre personatge important de la farga era el ferrer, el qual tenia cura principalment de dues funcions: per una banda, era l'encarregat del servei de manteniment, i per tant arranjava el mall, l'enclusa i els altres estris de ferro gastats o malmesos; i, per altra banda, quan els perfils produïts per a la farga no es venien,eleborava les peces que el mercat podia comprar. Moltes vegades el ferrer era el foguer o l'administrador de la farga i aleshores tenia un ajudant per a les tasques pròpies de ferrer. Als segles XII-XV, a la farga baronial,el ferrer s'encarregava de reparar les eines dels habitants del terme.

En l'obrador d'un ferrer de Bagà hi havia,el 1289,aquestes eines: " unes manxes,et I anclusa et I mal e II martels,III tenayles,et I tenayles,et I martel ferrador,et I clavera".

Les eines d'un manyà o ferrer consten referides així,en la venda que en fou feta el 1448 per un ferrer o un altre que s'establí a la Pobla de Lillet: "Primo un piquerola,unes tesores,set claveres,un martell de tapar,una ullera,un strenyedor,uns ensenays,un deurador,un martell de clavellar,un mollo de viratons,una cornuda,un martellet patit,quatre alberes,tres maylls,un martell,un martellet mijancer,unes tenaylles grans, altres de destrals,unes tenaylles de ferradures,un botavant,una altra cornuda al son piló,una anclusa,unas manxas ab sa tovera e gorniment,un trincador de loces,unes tenaylles grans e una trancadora de axades".

La farga de Bagà es trobava a la confluència dels rius Bastareny i LLobregat, i més tard va convertir-se en una central hidroelèctrica.La noticía històrica que tenim d'aquesta farga és el conveni que els germans Joan i Jaume Mas i Andreu Pellicer, fargaires de Bagà, van signar, el 15 de febrer de 1549, amb l'abat de Sant Miquel de Cuixà, per a cercar menes en els termes d'Oms i de Riu de Pedra. Malgrat això creiem que aquesta farga normalment es devia proveir dels meners que hi ha sobre Bagà, perquè a Brocà i a la Pleta Vella de Bagà, es troba mena amb un 60% de ferro exempt de fòsfor, d'arsènic i de sofre. Cap a l'any 1700 produïa acer de la millor qualitat i,aleshores emprava procedent de la Vall de Querol (cerdanya). Els nadius la transportaven i,de tornada,s'enduien sal cap a França. 

Caresmar diu que la farga de Sant Llorenç(de Bagà)pertanyia(forn i martinet) al senyor Sala de Ripoll.

Per la seva banda,l'historiador Serra Vilaró comunica que "de la primera meitat del segle XVIII,l'arxiu de Bagà conserva,en fulls solts,diversos documents que tots responen a que la vila féu valdre tota la seva influència i mitjans a fi que,vora el Puig,no es construís farga. El motiu de l'oposició de la vila era la salut pública. Més avall del lloc on s'havia de construir la farga,hi havia la peixera que conduïa l'aigua als molins,peixera de la qual el poble prenia l'aigua per beure" Josep Elies i Grau,de Ripoll era qui,per aqueixos volts del 1724,volia edificar la farga controvertida.Els baganesos "recolliren un testimonial a les fargues de la Pobla de Llillet,Bellver i Talltendre,entre doctors i cirurgians,per a demostrar el perjudici que ocasionaria a la vila". "No he trobat -conclou Serra- com acabà aquest plet, i si l'Elies de Ripoll pogué construir la farga al Puig. Al 1752 trobo farga als Hostalets, i a Sant Llorenç en 1770. De 1814 és una lletra de Berga "a Joaquim Mas,propietario de la farga de hierro de esta Vila"(Bagà), que suposo es referia a la forja de Sant Llorenç

ENRRERE